Article d’opinió

Llegim de Miquel Puig al seu article “A les AMPA se’ls ha girat molta feina”  al Diari ARA del 06/04/2013: "Avui, les inquietuds polítiques semblen manifestar-se en forma d'indignació; per anar bé, s'hauran d'anar canalitzant cap a la suplència." ...molt d'acord. 

Ara, què bé que estaria, pensem nosaltres, si aquesta idea de suplir la professionalitat per l’amateurisme es transmetés d’una manera més positiva i constructiva. Puig i Aragay (Ignasi Aragay, citat per Puig en el seu article) sí valoren la “vocació de suplència”, perquè no hi ha una altra; però no és un bon suplent, venen a dir. També d’acord, mal que ens dolgui en l’orgull admetre-ho.

Però també ens agradaria que s’acompanyés d’un vot de confiança als que entomen el problema oferint-se a fer un cop de mà.  El món de les AMPA ja està prou ple de crítiques acompanyades de poc esperit de col·laboració (prou ple, no, saturat!). I això, a part de no arreglar aquest problema de fons, fa la única solució possible més difícil de tirar endavant. Certament cada any comprovem amb més claredat que no ens convé que les AMPA siguin opcionals; però per això cal que algú s’hi posi. Podem posar-nos-hi i ajudar, també s’hi val a través dels ànims i la confiança.

Tant de bo la situació no fos la que es dibuixa, tant de bo tot fossin grans professionals i experts els que es dediquen a coses tant importants. Compartim el que diu Aragay: “el millor premi que podrien rebre les AMPA seria ‘que un dia fossin menys necessàries’ ”  Però ja que no és així, hi ha una altra solució millor que la de la corresponsabilitat i la cooperació? ...doncs agafem-nos-ho amb més ganes i més confiança, home! Bé perquè ens ho creguem (ideal), bé perquè no ens queda una altra (interessat, però efectiu). 

I en tot cas un altre dia parlem de com es garantia, quan hi havia diners, que en les coses importants hi haguessin grans professionals; i de la relació que això tindria amb com hem arribat fins aquí; i de si és cert o no que la feina ben feta està necessàriament lligada a la professionalitat remunerada; i de si ens creiem més valents quan critiquem feines desinteressades.

I de si partint d’una sabata i una espardenya, amb la confiança i predisposició de tots, podem acabar tenint un món no ideal; però força arregladet.

AMPA de l’Escola Sobirans

Maria Ballester